Revista BONART nº 179 (agosto-septiembre-octubre, 2017)
(Fragment) Històricament, la intensificació de les pràctiques performatives s’ha produït en escenaris de crisi, i el treball d’Alabern s’inscriu en la fallida del sistema financer que es produeix a partir dels noranta amb la globalització. Un procés, però, que és tanmateix una condició per a l'alliberament de la multitud, en tant que produeix subjectivitat i desig en aquesta. La pregunta a fer és on s'ha de situar aquest potencial d'alliberament i quin n'és el subjecte (Michael Hard i Antonio Negri: 2000, 46). Una de les expressions més desafiants d’alliberament i resistència l’encarna la performance , que incorpora fets quotidians i accions de baixa intensitat i que opera un canvi d’èmfasi, que va de l'obra com a objecte a l'obra com a motor de fets, que es crea interactivament amb l'espectador i el seu context de pertinença (Magnus af Petersens: 2012, 23). Alabern aplica aquesta baixada d’intensitat a la producció artística, amb una pràctica continuada d...